ho és o no ho és?

Després d'haver visitat un museu sempre ens queda el dubte de si tot lo que hem vist allí dins és art o no. Hi haurà coses que ens transmetran alguna emoció. Podrem apreciar una part dels detalls que l'autor ens ha volgut mostrar, i si algú ens ajuda podrem vore molt més enllà. Encara així, hi ha coses que per molt que ens ho expliquen no ens faran arribar a cap lloc.

No puc parlar gaire, no sóc una experta en art, i lo poc que he vist potser no me dóna dret a parlar. De tota manera he estat a llocs on m'ha donat la sensació que m'estaven prenent lo pèl. Sempre m'ha agradat jutjar per mi mateixa un llibre, una película, un quadre o una escultura. Per què de vegades me dóna la sensació que lo que pot ser una visita guiada per ajudar a entendre l'obra d'un autor, pot ser una manera d'inculcar-te que allò és bo quan realment no ho és. El que està clar és que tot lo que pot arribar a pintar una persona, o a crear en forma d'escultura o lo que sigue, no es pot considerar art al meu entendre. Potser seré dura i algú em pendrà per inculta, però no tot lo que he vist i que m'han explicat que és art jo ho he vist així. Però com sempre dic quan vaig a un museu i algo no me quadra: "No és que no m'agrade, potser és que no ho entenc".

los viatges de bajoqueta

Una nit especial al Teatre-Museu, una visita per descobrir una miqueta més de la vida de Salvador Dalí.

Un petit viatge al passat d'un poble encantador.

Visita a un Monestir a dalt de la montanya.

I una gran companyia, els qui ens van acollir a casa seua i ens van tractar molt bé.

ara vinc

Durant uns dies canviarem la T per la G i la F.

No tardaré!

baobab

L'altre dia llegint "El Petit Príncep", vaig recordar una de les paraules que sempre em crida l'atenció del llibre:

baobab

El baobab és un arbre que se troba a les sabanes d'Àfrica i que se caracteritza pel gran tamany que pot arribar a aconseguir. Lo que no sabia és que tenia un fruit que se menjava i que li diuen "pan de mono". Fins no fa tant vivia pensant que era un arbre inventat per l'autor. Com se diu sempre: "mai te n'aniràs a dormir sense saber una cosa més".

La foto l'he tingut que agafar prestada, de moment no tenia previst este cap de setmana d'anar a Àfrica.

fem un sinpa?

Sinpa: efecto de irse de un sitio sin pagar. Roberto ha hecho un sinpa en el bar de Pepe.

extret de www.jergasdehablahispana.org

Hi ha gent que ho fa dissimulat i hi ha altra gent que ho fa una mica discret però les coses surten malament, i tothom s'entera de que ho has fet. És lo cas d'un gourmet que va anar a sopar a El Bulli, i dissimulant que anava a buscar la tarjeta per pagar al cotxe, va desparèixer i "si te he visto no me acuerdo". Podeu vore la notícia aquí. Se va liar de la de Sant Quintin i tot deu buscant-lo. Los mossos fent patrulles a totes hores, etc. etc. No sabia que aquí la gent som "del punyo agarrao"? Al final s'ha localitzat al bon home a Suïssa, però si ha anat a pagar lo que debia això ja no ho sé.

Dies abans havia estat als restaurants de Santi Santamaría i al de la Ruscalleda. Perquè a ells los va pagar i a Ferran Adrià no? Això no ho sabrem mai. Lo que si s'ha sabut és que un cop localitzat los mossos continuaven buscant-lo, tot per un error d'informació. I total que el que era un "sinpa" s'ha convertit en un: "les coses no funcionen".

Recordar-vos que si voleu anar a sopar a El Bulli , olvideu-vos d'anar en lo que queda d'any, està tot complert. Així que vos hareu de conformar en un altre lloc més baratet.

08-08-08

No sóc una persona supersticiosa, però quan avui he vist tant de 8 m'he dit: "això vol dir alguna cosa". Ara no sé si tinc que quedar-me sentada i no fer res en tot lo dia per què igual me porta mala sort, o bé tant de 8 significa algo bo i he de sortir a fer 3 o 4 "primitives", o qualsevol cosa que portarà a ser una persona més feliç abans que s'acabe lo dia.

I vaig a vore que diu Nostradamus a les seus profecies, i llegeixo de dalt a baix la Centuria VIII, i encara que al principi no entenc res, massa sang, massa reis i massa baralles. Però després d'un bon ratet veig la llum:

XXXV

En la entrada del Garona y Bayse,

Y el bosque no lejos de Damazan,

Pantanos helados, luego granizo y cierzo,

Dordoñones hielan por error de Mezan.

Avui plourà i igual fa mal i tot. Només puc vore lo símil de Garona amb Girona, i no me demaneu més que ja he parlat prou.

I amb la predicció del temps per avui, bajoqueta vos deixa, confieu amb els bons auguris que portarà l'aigua i espereu amb ànsia el dia 09-08-08 que segur que arribarà, tant segur com 2 y 2 fan 4.

agraïments

Com me van ensenyar a casa, a esta vida s'ha de ser agraït. I avui vull donar les gràcies a un conjunt de persones que han estirat més lo braç que la màniga. Gràcies a ells hi ha un munt de gent a l'atur i un munt de pisos buits que omplen les ciutats, mentre la gent ha de viure de qualsevol manera moltes vegades. Gràcies a estes persones molta gent tenim unes vacances pagades, sempre que hagi diners, per què veient les llistes de l'atur potser per a tots no arribarà. I per què estic molt contenta avui volia donar les gràcies i fer-los un petit homenatge. Gràcies a no pensar en lo cap i només pensar en la seua butxaca, milers de persones este estiu no podran marxar de vacances, no podran marxar a viure fora de casa amb la seua parella, no podran fer moltes de les coses que tenien pensades. D'altres no podran disfrutar de la seua casa, per a la qual havien estalviat i havien donat molts diners, perquè encara que falta posar 4 endolls, la promotora ha fotut lo camp i allò està tot perdut. Però no passa res, als que mos ha repercutit esta crisi ho fem pel bé d'uns pocs. Me quedo contenta de pensar que més d'un podrà marxar amb lo seu yate mar endins i podrà meditar com ha desgraciat la vida de moltes persones. Diuen que a tot "serdo" li arriba lo seu Sant Martí. I potser més d'un patirà per culpa d'això, i se sentirà culpable, però ara lo mal ja està fet i los que patirem com sempre serem los que no vam decidir tirar-mos de la moto.

fresqueta

Teclejo al google "fresqueta", i el tio em diu: "quizás quiso decir fresquita". Pos no xiquet, jo volia posar fresqueta. Moltes vegades m'ajuda a trobar coses, d'altres me porta la contraria. I jo em pregunto: ja no hi ha lo feeling que havia fa temps? S'ha perdut en la immensitat de l'univers? Parlant d'univers, a l'espai exterior deu fer més fresqueta que aquí?

pd: ja em perdonareu la calor no me deixa pensar en res més que un lloc fresquet, una bona dutxa i un aire a una temperatura que faigue posar-me la "pell de pollo".

mai plou a gust de tothom

Fred o calor? Què vos agrada més?

Jo en una nit tant calurosa com la d'avui, només penso en un lloc ben fred, on tingue que tapar-me en 2 o 3 mantes, on no pare de dir: "tinc molt de fred".

Embassament d'Ulldecona

Tota la vida jo havia dit que anavem al "pantano de La Sénia". Però avui m'he enterat que no és així. L'embassament pertany al terme de Castelló. Un paissatge increïble del que avui si que he pogut fer fotos. Vos ho recomano per anar a fer una excursió, inclús per banyar-se si vos animeu.

6è. racó dels artesans - Mas de Barberans

Ahir buscant una activitat diferent per poder passar lo dissabte la tarde, vam acabar al Mas de Barberans. Feia uns quants anys que no anavem, i me va portar molts de records tornar-hi. És una població petita, apartada una mica de tots los nuclis de població del Baix Ebre. Envoltada d'oliveres i garrofers, i també amb Els Ports a tocar, viu al marge de les presses i corrillos de llocs més habitats.

Havia una fira d'Artesania de fibres vegetals. Recipients ecològics i reutilitzables. Per què també se pot anar a comprar en un cabasset i no amb tantes bosses de plàstic. Encara teniu temps d'anar a fer una visiteta avui.

No vos puc oferir fotos fetes per mi, ja que me vaig deixar la càmara de fotos, gran fallo.

campaña: no tanco per vacances

M'adhereixo a la campanya: "no tanco per vacances",

que han inagurat Cesc i Xexu

Este blog estarà "aubert" tot l'agost.

notícia d'última hora, viatges a l'espai

ACONTEIXEMENT D'IMPORTÀNCIA A TOT EL MÓN MUNDIAL

Ja vaig avisar fa temps que teniem un O.V.N.I. a Tarragona. Les obres estan avançant a marxes forçades. Cada dos anys a Tarragona se celebra lo concurs de castells i se celebra dins la plaça. Lo que passa enguany, és que a l'estar d'obres la data de principis d'octubre per poder celebrar-ho perillava. Però hi ha un exercit d'operaris treballant perquè això no sigue així. Però encara així no ho podran acabar. Hi haurà coses que s'hauran de postposar per després del concurs. Però no "pasa ná".

S'haurà de retirar la grua que hi ha instal·lada al mig, que és la que ajuda a col·locar la cúpula. Faria competència deslleial amb los pobres castellers, ja que una mica més alta si que seria. Després se tornarà a montar, cap problema! Amb diners tot lo que vulgues i més.

Falta posar seients a les grades i tornarem a estar incòmodes, però cap problema! Això és que diu Joan Aregio: la nueva grada «está acabada, pero no ha habido tiempo para colocar los asientos». Ho entenem, ho entenem. Però com diu lo Diari de Tarragona, no passa res, ja estavem acostumats los espectadors a sentar-mos sobre pedra. Perquè millorar si podem estar igual que fa dos anys? Però me quedo molt més tranquil·la quan llegeixo: Aregio destaca «la amplitud de la zona de asientos, ya que entre unos y otros hay una distancia de más de un metro». I jo dic: qui no se conforma és perquè no vol.

I quan s'acabe lo concurs de castell, un altre cop a acabar-se de gastar los diners que no hi ha. S'està mirant de rebre una subvenció per part de la N.A.S.A. per al dia de l'enlairament, perquè jo continuo pensant que serem pioners en viatges a l'espai.

"De cop i volta em trobo davant d'un edifici tirant a vell. Les parets tenen aquell color gris de gastat, aquell color que denota que lo temps no passa per no res. Pujo unes escales, com si sabés on vaig, però no ho sé. L'edifici on estic és un institut, col·legi o ves a saber. La gent que me trobo no tenen la meua edat ni molt menys, però no me sento estranya entre ells. Deu ser que jo tampoc tinc l'edat que tinc realment. Veig un grupet de gent al fons del passadís. Em saluden. A primer cop de vista no els conec, també me costa vore de lluny als somnis. M'apropo i m'adono que si que són persones conegudes. M'integro a la conversa. Llavors descobreixo que estic dins d'un somni, que torno a estar a l'institut, encara que no és un institut i m'adono que parlen de crèdits. Quan jo vaig fer batxillerat no havien crèdits, així que dedueixo que estem a la universitat. Universitat? Pos si jo no vaig anar-hi, així que això no són records viscuts, això és nou per mi. Passejo pels passadissos. No hi ha gaire activitat, deu ser que encara no ha començat lo curs. Desapareixo de l'escena, i de cop ja ha passat un dia. Torno a estar a l'entrada de l'edifici, per uns moments té un aire a l'Institut Joaquim Bau, que és on jo vaig anar. I al mateix temps se sembla a l'edifici vell de la Facultat de Psicologia de Sant Pere i Sant Pau. Deu ser que he fet una mescla per haver anat la setmana passada, acompanyant a una persona que s'havia de matricular. No m'importa gaire on estic, sé que estic on toca i torno a entrar. Esta vegada no trobo a ningú conegut, les persones amb qui em creuo no són conegudes. Me fixo que a totes les parets hi ha cartells d'anuncis amb llistes i més llistes. Hi ha un flashback i torno al dia abans, quan estic amb la gent que conec. Estem mirant un panell de la paret on surten les llistes dels nostres crèdits. Jo no m'entero de res, deixo que parlen ells. De cop un altre flaschback i torna a desapareixer la gent que coneixia. Estic pels passadissos buscant on tinc que anar. És difícil saber on has d'anar si no saps on vas..."

I això és lo meu somni. Deien los egipcis que los somnis s'havien d'interpretar, i que eren una manera de que los deus se comuniquessen amb la gent. No li veig interpretació possible, bueno només que tinc mala orientació. I que la setmana passada vaig passar per una situació semblant de passadissos i passadissos buits, buscant un lloc on compulsar un títol. Lo missatge dels déus? Que potser hauria tingut que estudiar una carrera com tenia pensat? No ho sé, continuaré escoltant que me diuen per la nit.

arribar a dalt

El cim només és la meitat del camí.

ser o no ser

Quan érem menuts sempre mos preguntaven: I tu? Què vols ser de gran?

Jo ho tenia clar, volia ser escriptora. Ja de menuda escribia los meus cuentos, històries i tenia en ment alguna cosa més llarga. Per escriure s'ha de tenir imaginació, i jo en tenia. I crec que encara ne tinc. Però costa sentar-se a escriure i fer-ho bé. Tinc alguns contes guardats que només han llegit algunes persones. He guanyat algun premi poc important, però lo meu somni és escriure alguna cosa més llarga de 20 pàgines. Tinc moltes idees, però un cop te sentes a plasmar-les en un paper costa moltíssim. Potser algun dia m'animaré i podré treure algunes de les històries que porto a dins. És lo meu somni, i potser algun dia se farà real.